CARTA EXPLICATIVA SOBRE LES RAONS QUE ENS HAN DUT A SUSPENDRE LA PROPOSTA DE ILP ANTINUCLEAR: REFLEXIONS I VALORACIONS FINALS

Amiga, amic.

Des de setembre de 2016, i davant la perspectiva que els set reactors nuclears actius a Espanya perllonguessin el seu funcionament fins als 60 anys (amb els perills i impactes sobre la salut i el medi ambient que això suposa), un grup de persones hem estat treballant per presentar al Congrés una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), és a dir, un Projecte de Llei per al tancament ordenat d’aquests reactors en 2020, 2021 i 2024, dates en que han de renovar els seus permisos de funcionament.

Durant més de 20 mesos hem recollit suports i crítiques. Més de 1500 persones en el conjunt d’Espanya s’han ofert voluntàries, a títol individual o com a membres de diverses organitzacions socials, per a participar en la recollida de les 500.000 signatures necessàries per a la tramitació del Projecte de Llei; una mostra de confiança i respecte a la qual, en part, intentem correspondre amb aquest missatge.

Seguim creient que només una ILP permetrà a la majoria social contrària a l’energia nuclear fer arribar la seva veu a les negociacions que mantenen representants de les companyies elèctriques i del govern de torn per acordar la renovació dels permisos.

Però després de valorar el treball desenvolupat en aquests mesos el grup impulsor de la ILP hem acordat suspendre la campanya; ja que pensem que actualment no es donen les condicions mínimes per a llançar-la amb garanties d’èxit.

PER QUÈ HEM DECIDIT NO LLANÇAR LA ILP

Volem compartir amb tu les reflexions que ens han portat a NO llançar la ILP, i els motius pels quals considerem que hem fracassat. Creiem que és necessari analitzar per què una demanda recolzada per una àmplia majoria social no s’ha pogut concretar en una acció política. Pensem, modestament, que el que ha passat amb la ILP és un exemple de les limitacions i mancances a què s’enfronten les mobilitzacions socials en aquest període, i que la seva anàlisi pot ajudar a superar aquestes mancances i limitacions en futures mobilitzacions que, sens dubte, es plantejaran en aquest camp i en altres àmbits de lluita contra les desigualtats.

Et proposem una reflexió sobre les dificultats objectives i les subjectives, sobre els errors i mancances pròpies, com a col·lectiu impulsor, però també sobre els aliens, els que afecten al teixit associatiu amb el què hem estat en contacte.

També t’animem a participar, a enriquir aquesta reflexió: a fer-nos arribar, si vols, les teves opinions. No pretenem obrir un debat, sinó només ajudar a entendre. Tot el que rebem, de tu i de totes les persones que ens aportin, es reflectirà en el blochttp://ilp2020.blog.pangea.org/, ja que la resistència contra l’energia nuclear no acaba amb la retirada de la nostra campanya: l’amenaça segueix activa i ho seguirà per molt de temps.

Per facilitar la teva aportació, i per no allargar massa aquest text, vam presentar les nostres reflexions en forma de tesi o apunts breus, desenvolupant un mínim d’arguments que la justifiquen. A partir d’aquí la reflexió queda oberta.

A.- Un dels nostres errors com a col·lectiu ha estat treballar perquè la ILP fos assumida des de l’exterior, és a dir, per part d’altres organitzacions socials i polítiques.

B.- No hem aprofundit en la possibilitat que nosaltres mateixos impulsessim la ILP, és a dir, llançar-nos a promoure directament una Comissió Promotora i intentar un efecte “bola de neu” tenint en compte els resultats molt positius que havia tingut la prospecció prèvia, en lloc de presentar-la com un sondeig per avaluar els suports que tindria. L’enfocament en forma de sondeig ha prefigurat tot el nostre treball i la nostra percepció com a col·lectiu.

C.- Sempre hem sabut que el pes de les grans ciutats (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Còrdova, Vigo, Bilbao, etc.) era clau per a l’èxit de la ILP, hem buscat contactes i generat complicitats amb persones que viuen en elles, però no hem sabut remarcar el paper clau que jugaven a l’hora d’explicar el nostre projecte.

D.- El nostre col·lectiu estava, i està, format per persones amb activisme en altres fronts i reivindicacions. El que implicava limitacions d’agendes i compromisos.

E. Socialment s’ha produït una reflexió circular en clau agendes: en tractar-se d’una ILP contra l’energia nuclear la majoria de les organitzacions consolidades amb les que hem tingut contacte assumien, d’entrada, que era el moviment ecologista, en el sentit de les organitzacions amb major estructura i presència en els mitjans, qui havien impulsar-la; i que el seu paper era actuar com a difusors, una vegada que s’hagués iniciat.

F. Però, paradoxalment, la proposta de ILP no ha estat impulsada pel moviment ecologista més organitzat, que es va negar, d’entrada, fins i tot a sondejar al seu entorn social més immediat per valorar el grau de suport que podia obtenir-ne. La causa era que aquest moviment també té una agenda pròpia amb altres prioritats, i considerava la ILP una inversió excessiva de dedicació i esforços per a un resultat incert.

G.- Tot això s’ha traduït en una altra paradoxa que s’ha manifestat en diverses ocasions al llarg d’aquests mesos: els col·lectius de base, sensibles al perill nuclear però allunyats del moviment ecologista organitzat, han estat els que millor han percebut la finestra d’oportunitat i la urgència de la ILP per pressionar per al tancament incidint en la renovació dels permisos; en canvi els sectors ecologistes més professionalitzats tan sols percebien el que implicava de pertorbació de les seves pròpies agendes de treball.

H.- La combinació d’aquests tres elements ha donat com a resultat que l’existència d’altes expectatives entre el 2016 i el 2018, mai s’han traduït en compromisos concrets més enllà de contribuir a la recollida de signatures.

I.- En el camp de la nova política hem detectat manca d’experiència i absència d’una reflexió estratègica col·lectiva sobre les implicacions de la qüestió nuclear. Una valoració excessiva de les possibilitats d’incidir des de les institucions (Congrés i Senat) en la renovació de llicències, sense entendre la necessitat de vertebrar un moviment social de suport a la no renovació que multipliqués la pressió social més enllà de l’àmbit parlamentari.

J.- No es pot deixar de banda, tot i que estan pendents d’investigar, les formes en que la pressió de la indústria nuclear manté, de manera molt eficaç, que el rebuig majoritari a les nuclears es limiti a una actitud passiva. Això impedeix, des de fa anys, el pas de la protesta a el desplegament d’un moviment actiu, com ha passat amb altres conflictes socials.

K.- S’ha confirmat també l’existència d’una fractura generacional que impedeix la transmissió de la resistència nuclear activa cap a sectors socials joves. Es tracta d’un element preocupant ja que seran precisament les persones joves les que més patiran les conseqüències d’allargar el funcionament dels reactors a 50 – 60 anys. Aquí l’anàlisi no pot quedar en una diagnosi, és urgent trobar vies per superar aquesta fractura.

L.- Sempre hem estat conscients que el llançament de la ILP era només una primera etapa per incidir en la indústria nuclear des de la societat. Mai ens hem deixat portar per la il·lusió que un suport social massiu assegurava el tancament de les nuclears. Però sí que suposava trencar la dinàmica d’un debat limitat als experts i la política organitzada, i socialitzar la lluita i el debat antinuclear.

M.- No hem aconseguit el nostre objectiu bàsic: compartir el compromís en el llançament de la ILP amb una entitat social o política amb estructura organitzativa a tot Espanya, de manera que actués com a columna vertebradora dels milers de persones disperses geogràficament que han mostrat la seva compromís de treballar en la recollida de signatures.

N.- A qui formem el Col·lectiu 2020 ens queda el dubte d’un excés de prudència, del resultat que haguéssim pogut obtenir si haguéssim optat directament per formar un nucli de persones i organitzar-nos com a Comissió Promotora, en lloc de centrar-nos en estendre el sondeig, tal com apuntàvem al començament.

REFLEXIÓ FINAL: Tot i donar per acabat el nostre treball, i de la constatació que el llançament de la ILP ha fracassat,mantindrem la nostra activitat de seguiment com Col·lectiu 2020 LLIURE DE NUCLEARS fins que la renovació de les llicències de funcionament dels set reactors sigui un fet inevitable. Les greus incerteses de seguretat que envolten el funcionament de les centrals nuclears ens obliguen a una atenció continuada, i a estar preparats per a un llançament immediat de la ILP si es produeixen avaries o accidents d’importància abans que s’atorguin les llicències, o si una nova conjuntura permet l’aparició de nous subjectes actius.

Per tant, continuarem el nostre treball de divulgació de l’evolució del conflicte, això sí, sense informar a cap persona o entitat que no ho sol·liciti expressament; està decisió ens permet eliminar el llistat de contactes que hem utilitzat fins avui per comunicar-nos amb tu. Si vols seguir rebent informació puntual, omple aquest formulari amb el teu correu electrònic i, opcionalment, nom, crearem una nova base de dades de contacte només per aquest tema. Així mateix, voldríem recordar-te que pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió, oposició o limitació en el tractament de les teves dades dirigint-te ailp2020@pangea.org


Amb el desig que aquests apunts et aportin elements útils per entendre els conflictes socials en què ens trobem immersos, rep el nostre agraïment pel teu suport i una cordial salutació.

10 juny 2018. Col·lectiu 2020 LLIURE DE NUCLEARS.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.